DESPRÉS DEL CONCERT D'ARPA
El petit cadàver aquella nit entre els meus braços de
nena.
El petit cadàver dins del saquet de vellut sobre el llit de la
iaia Maria.
El petit cadàver se’n va anar al matí protegit per una caixeta de fusta blanca.
Digues-me, nit fosca!, qui se'l va emportar?
Digues-m’ho, passat –passat de tempesta i aigua—, on se’l
van endur?
He preguntat pel seu nom any rere any des dels meus dotze.
Sabeu?, em van dir que la infermera el va batejar amb el nom de l'artista del Renaixement.
El seu nom, el meu germà, el més petit,
Va desaparèixer dels registres, de la terra
De l'ossari i del quadre del cementeri entrant a mà dreta.
El petit germà, el més menut
S'ha acomiadat del mi per sempre, aquest dies
Descansa en pau i jo també
S'ha acomiadat del mi a dins de la interpretació d’una introducció del
Segon llibre de poemes —antologia bilingüe
Les lauzes du temps, Michel Bourret- Rosa Miró - Introducció: Estel Aguilar—
Com un presagi, aquell matí, les lloses del temps em vam
parlar
Mentre feia la fotografia a un rellotge solar
La portada del nostre llibre
A Miguel Ángel
El germà que no va ser.
Maig, 1973
Aquell migdia tornava jo d'un concert d'arpa.
©️Rosa Miró
17-7-24